Als pobles del Priorat ha estat creença comuna que els frares de la cartoixa d’Escaladei eren immensament rics. Per tota la comarca s’expliquen, encara avui, llegendes que parlen de les meravelloses riqueses dels cartoixans i de com algunes de les cases més importants de la contrada van veure augmentat, sobtadament, el seu patrimoni.
Durant molts segles, la cartoixa va exercir el seu domini senyorial sobre els pobles del seu Priorat, però, a més, tenia interessos i obtenia rendes en moltes altres poblacions d’altres senyories que avui formen part de la comarca prioratina, del Camp o de les Garrigues.
Els cabals acumulats pels frares foren importants, i la tradició popular ens ho mostra amb nombroses contalles. Es diu, per exemple, que els cartoixans desitjaven obtenir les campanes del poble de Cabassers, les quals tenien fama per la seva sonoritat, i van oferir als vilatans el seu volum en monedes d’or. Malgrat això, la proposta no va ser acceptada per la gran estima que els del poble tenien a les seves campanes. També es recorden les calaixeres i els sacs plens d’or que omplien algunes sales del monestir i que els frares mostraven a la gent que anava a demanar caritat. Altres, però, conten que els cartoixans, quan van veure perillar el monestir, van amagar el seu or en diverses coves, dalt a Montsant, en gerres soterrades als masos que eren de la seva propietat o en un pou, al qual s’hi accedia per la soca foradada d’un xiprer.
La desfeta de la cartoixa va arribar el 1835 amb la desamortització dels seus béns. Els frares van fugir i el convent fou espoliat. Per tota la comarca es parla de l’enriquiment sobtat d’algunes cases gràcies a l’or d’Escaladei. En alguns casos perquè amagaren algun monjo, o al mateix prior, en aquells dies, rebent com o mostra d’agraïment algun sac ple de monedes. En d’altres, perquè, en la seva marxa precipitada, abandonaren la càrrega a les cases on havien fet nit. A Margalef de Montsant conten com els frares portaven l’or a espatlles d’animals i en gerres de terrissa. Les monedes anaven cobertes de gra i els frares es feien passar per traginers. Les portaven cap a Rasquera, a la Ribera d’Ebre, on sembla que el prior tenia parents. Alguna gerra, però, es va quedar pel camí i va portar la prosperitat a cal Casanova de Margalef.
Molts, però, van obtenir directament les seves riqueses de l’espoli de la cartoixa. Segons la tradició, aquells dies, els camins del Priorat anaven plens d’animals carregats fins a rebentar, plenes les seves sàrries de monedes i objectes d’or i plata. Arreu de la comarca s’explica la història de les mules carregades d’or que arribaven a una casa, i la d’aquella mula que, esgotada pel pes del metall, va caure morta just en arribar a la porta.
Hi ha, finalment, tresors que van restar un temps ocults o encara no s´han trobat. Anys després de la destrucció de la cartoixa, amb motiu d’obres, diuen que es van trobar a cal Llurba d’Ulldemolins una caixa plena d’unces d’or. També a Margalef, a cal Casanova, van trobar, colgats, un copó i una gerreta de dobletes d´or.
Passats uns anys, personatges misteriosos tornaven al Priorat a recollir allò que hi havien deixat, com en un mas de la Morera que havia estat propietat de la cartoixa, on es van presentar als masovers dos senyors que volien veure la casa, potser per comprar-la. I van començar a mirar i a picar les parets i el terra. El masover, que s’ho mirava d’amagat, va sospitar que es tractava de dos antics monjos que volien recuperar alguna cosa que havien deixat per allí. I furgant on havia vist que s’aturaven, va trobar encara moltes monedes d’or.
Molts dels tresors, però, van quedar amagats dalt a Montsant. Els frares, fugint de la cartoixa, van enterrar l´or en alguna balma de les moltíssimes que hi ha a la muntanya, sense tornar mai a buscar-lo.
Alguns, quan eren a punt de morir, ho van explicar a algun parent, però la majoria es van emportar el secret a la tomba i se suposa que encara hi ha riqueses amagades per descobrir a les coves de la muntanya.
A la Vilella Alta expliquen que encara hi deu haver dobletes d´or amagades per les cases. I es creu que a la torreta de cal Sas, un edifici que destaca en el conjunt urbà de Bellmunt, hi ha un grapat de monedes d’or en la peça que corona la teulada.
La creença en l´or d´Escaladei ha arribat fins a temps ben recents, i les runes fores regirades una i altra vegada, destruint-se alguns dels pocs elements arquitectònics que quedaven. Una anècdota prou coneguda és la d’un cor molt lluent que hi havia a la porta de l´església i que més d´un es pensava que era d´or.